ENS CAL UN BON ACORD, NO QUALSEVOL ACORD

Barcelona i Copenhaguen, 19 de desembre de 2009

L’únic resultat de les discussions, que aquest matí s’han donat per finalitzades, és “l’Acord de Copenhaguen” que finalment no ha estat adoptat per la Convenció del Canvi Climàtic ni serà gestionat per aquesta, i del qual només en formaran part aquells països que així ho vulguin. L’Acord de Copenhaguen és molt insuficient, no respon a la urgència i la importància de la problemàtica tractada i agreuja les problemàtiques dels països empobrits i, per tant, considerem que la seva no adopció per la Convenció del Canvi Climàtic és un mal menor. Cal aconseguir un bon acord, no qualsevol acord.

Davant de la conclusió de la Cimera de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, des de l’ODG:

  1. Lamentem que els països presents a la reunió de Copenhaguen no hagin estat capaços d’arribar a un acord vinculant, suficient i just i per a tots els països. La problemàtica del canvi climàtic requereix una actuació urgent, decidida i vinculant, qualsevol endarreriment en la lluita contra el canvi climàtic no és una bona notícia.
  2. Felicitem als països de l’ALBA, Tuvalu i Sudan, entre d’altres, per la seva oposició a un acord insuficient que ha estat dissenyat en un procés poc transparent i democràtic. El document proposat per la presidència danesa conegut com l’Acord de Copenhaguen no acomplia els mínims exigibles (veure Annex a aquesta nota per una justificació d’aquesta posició). Considerem que és millor que no s’accepti al marc de la Convenció del Canvi Climàtic i, per contra, es reprengui un procés de negociació que ens ha de portar a assolir a un curt termini un acord vinculant, suficient i just.
  3. Lamentem que el procés de negociació hagi suposat un pas endarrere en la governança global. La ronda final de les negociacions no ha estat a l’alçada dels estàndards mínims exigibles de transparència i democratització de les decisions que caracteritzaven els processos de les cimeres de canvi climàtic fins aquesta última setmana. La negociació de textos excloent determinats països del procés negociador, l’expulsió dels observadors i la proposta de signatura d’un acord que no és fruit directe del treball que s’ha anat realitzant durant els últims anys sota la Convenció fa que només es pugui considerar aquest procés com decebedor. L’ODG vol assenyalar que en futures negociacions considera imprescindible que es recuperi la transparència i democràcia que haurien de caracteritzar les tasques desenvolupades a l’Organització de Nacions Unides.
  4. La negociació ha ignorat les demandes i propostes ciutadanes expressades a Copenhaguen. En paral·lel a la cimera oficial s’ha portat a terme una cimera (Klimaforum) on han participat centenars d’organitzacions. Partint de propostes molt diverses han estat capaces d’articular un text conjunt molt més ambiciós i transformador que el proposat a la cimera oficial. Aquest document ja ha estat signat per més de 400 organitzacions[1]. Al Klimaforum propostes basades en l’equitat i la preparació d’una societat postpetrolera han arribat al nucli de la problemàtica socio-econòmica de la qual el canvi climàtic és només una conseqüència, proposant mesures concretes i objectius ambiciosos. Volem denunciar que tot aquest potencial ha estat ignorat a les negociacions de la cimera oficial.

Per a analitzar aquests i altres punts, l’ODG, juntament amb Ecologistes en Acció, en el marc de la Campanya El Clima no està en Venda, convoquem el debat “I després de Copenhaguen, que?”, el proper dimarts 22 de desembre, a les 18.45h, a la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament (C. Tàpies 1-3, Raval, Barcelona).

Contacte responsable de comunicació

Iolanda Fresnillo –  premsa@odg.cat – 93 301 17 93 / 678 296 979

ANNEX. Per què l’Acord de Copenhaguen no és suficient?

Anàlisis realitzat a partir del darrer esborrany disponible

  1. Considerem que l’acord proposat no responia a la urgència i importància de la problemàtica tractada. Després de més de dos anys de negociacions, amb el coneixement adquirit de quasi dues dècades d’estudis sobre el canvi climàtic, i enfront a una problemàtica ecològica i social reconeguda i cada vegada més accentuada, era imprescindible un acord d’obligat compliment que establís les bases d’un nou règim climàtic suficient. El tractat proposat era només una declaració política sense validesa legal vinculant, ni amb previsions perquè acabés sent-ho, i per tant no era l’eina que es requeria.
  2. Els continguts no eren prou ambiciosos en els aspectes més importants de la problemàtica ecològica. El nucli de qualsevol acord sobre canvi climàtic ha de ser la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. L’acord proposat no assegurava les reduccions necessàries que segons el Panell Internacional de Canvi Climàtic es requereixen per assegurar l’objectiu proposat al text de no superar els 2oC d’increment de la temperatura atmosfèrica respecte als nivells pre-industrials. L’acord no incorporava cap compromís de reducció. Tampoc establia l’any que les emissions globals havien de començar a reduir-se (“peaking year”). Finalment tampoc definia un sistema de verificació dels nivells de reducció assolits suficient i fiable pels països en desenvolupament. L’ODG considera que sense fites intermèdies ni sistemes adients d’avaluació l’acord era buit de contingut. Igualment considera que l’objectiu proposat al document de 2o donades les darreres recerques científiques era insuficient, caldria no superar 1,5o per tal d’evitar el desplaçament de centenars de milers de persones i el patiment dels més pobres del món.
  3. El finançament estava mal definit, i restava incert. Si bé l’acord establia importants fluxos financers dels països desenvolupats als països més pobres i especialment afectats pel canvi climàtic, tant a curt com a llarg termini, l’acord tenia importants mancances en aquest capítol. Al finançament a llarg termini si bé s’establia la xifra de 100.000 milions anuals per l’any 2020, a diferència del curt termini no s’establia un compromís en ferm sinó només la voluntat d’aconseguir els recursos. Tampoc s’establia quina part serien recursos públics, privats o “nous sistemes de finançament”. No s’explicitava tampoc en quina modalitat seria aquest finançament: donacions, préstecs o mixt.

Per a més informació sobre la lectura que des de l’ODG fem del que ha estat la Cimera de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres (premsa@odg.cat / 93 301 17 93 / 678 29 69 79) o participar en el debat “I després de Copenhaguen, que?”, que tindrà lloc el proper dimarts 22 de desembre, a les 18.45h, a la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament (C. Tàpies 1-3, Raval, Barcelona).

blogodg.wordpress.com

www.odg.cat


[1] http://www.klimaforum09.org/IMG/pdf/Declaracion_de_los_pueblos_en_Klimaforum09.pdf

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: