Archivo

Archive for the ‘Sistema financer / Sistema financiero’ Category

Del Sud al Nord: Llarga vida al Consens de Washington

Iolanda Fresnillo, Observatori del Deute en la Globalització. Article publicat a La Directa (num 183).

Les salvatges mesures d’ajust econòmic que la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional han imposat a Grècia, a canvi d’un milionari préstec per poder fer front al deute del país hel·lènic, repeteixen sense massa variació les imposades a països d’arreu del món al llarg de les darreres dècades.


La darrera setmana hem vist com el govern grec es doblegava davant les exigències de la Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) per a que adoptés un dur pla d’ajustament estructural. El paquet de mesures, fortament contestat per la societat civil grega als carrers, inclou retallades socials importants com la reducció del 16% dels salaris públics, la reducció de les pensions, l’elevació de l’edat de jubilació fins al 67 anys, l’increment de l’IVA i d’altres retallades per reduir el dèficit fiscal. L’objectiu és alliberar els recursos necessaris per a poder fer front al pagament del deute públic grec (en mans principalment de bancs alemanys i francesos) i recuperar la confiança dels mercats. A canvi d’aquestes mesures la UE i l’FMI es comprometen a prestar a Grècia 110 mil milions d’euros[1]. Malauradament, aquestes draconianes mesures no són cap novetat per als “clients” de l’FMI.

Leer más…

Anuncios

Quin “partit” li treu CESCE a la crisi?

¿Quién debe a Quién?

Mónica Vargas Collazos i Dani Gómez-Olivé,  Observatori del Deute en la Globalització

(Publicada a El Punt, 5 de maig de 2009)

D’acord amb el Sr. De la Herrán, actual Director general de la Companyia Espanyola d’Assegurances de Crèdits a l’Exportació (CESCE), participada en més de 50% per l’Estat, “el meu negoci és reduir la sinistralitat dels meus clients. Si no encertem, ens surt caríssim perquè paguem una indemnització gegantesca” (El País, 2 de maig de 2010). Al·lega a més que el “partit” que CESCE li ha tret a la crisi se situa en què la companyia ha hagut d’introduir millores en el seu sistema per a evitar els impagaments. No podem sinó demostrar el nostre malestar amb aquestes afirmacions.

En primer lloc, recordem que quan CESCE actua per compte de l’Estat, assegura operacions que generen Deute públic en tercers països quan l’operació comercial resulta fallida. En aquest cas, CESCE no perd, sinó que reclama el deute generat per l’impagament al país on es va realitzar l’exportació. En el cas dels països del Sud, són les poblacions locals qui acaben per assumir els costos d’aquestes operacions fallides. No hem d’oblidar que al 2009, el 40% del Deute extern que els països més empobrits devien a l’Estat espanyol ha estat generada per CESCE. Entre aquests països es troben, per exemple, Cuba (1.684 milions d’Euros), República del Congo (201 M€), l’Iraq (100 M€) o Angola (87 M€). Són ben coneguts els gravíssims impactes que genera el Deute extern en aquests països, a nivell econòmic i social.

En segon lloc, haguéssim celebrat que CESCE li tragués millor “partit” a la crisi, però no únicament des d’una lògica de “racionalitat econòmica” com afirma el seu Director, sinó també des de la lògica del respecte dels Drets Humans i del medi ambient. CESCE pateix de greus deficiències a l’hora de garantir que la internacionalització de l’empresa espanyola no produeixi impactes ambientals o socials indesitjats en els països del Sud.

De fet, pròximament el Tribunal Permanent dels Pobles jutjarà a Madrid (del 14 al 18 de maig) tant a un nombre important d’empreses espanyoles i europees pels impactes en el Sud, com als governs europeus per la seva complicitat, pels danys generats a Amèrica Llatina.

Quan es tracten de fons públics, hi ha mínims que podem exigir, tal com ho afirma la Campanya “Qui deu a Qui?”, qui reclama que s’auditin els deutes generats per CESCE, a fi de conèixer la legitimitat del seu cobrament. Aquestes auditories serien el millor àrbitre d’aquest “partit” perquè no sempre guanyin els mateixos.