Ajudem al Pakistan. Cancel·lem el seu deute extern o li en generem més?

Article publicat a El Punt / Avui el 8 de setembre de 2010

Iolanda Fresnillo, Observatori del Deute en la Globalització

Prop de 20 milions de persones han estat afectades greument per la devastació causada per les inundacions al Pakistan. Més enllà del drama humà el país ha d’afrontar el repte de la reconstrucció física. Les infrastructures del país han quedat greument afectades. Set milions d’hectàrees de terra agrícola han quedat submergides. El Pakistan necessita urgentment l’ajuda internacional, però aquesta arriba lentament, per sota del que seria necessari i no sempre en la forma més adequada.

Com en altres situacions similars, organitzacions d’arreu del món ens hem apressat a demanar la cancel·lació el deute extern del Pakistan. Abans de les inundacions aquest deute era de 50 mil milions de dòlars i el Govern dedicava al 2009 un terç del seu pressupost a tornar-ne els interessos. En un país amb un 60% de la població vivint sota el nivell de la pobresa el Govern dedica a pagar el deute 3 vegades el que dedica a salut. Un deute que, a més, va ser acumulat en gran part durant el règim militar del General Musharraf. El deute del Pakistan hauria de ser cancel·lat no només per la necessitat de recursos, sinó precisament pel seu origen il·legítim.

La major part d’aquest deute es deu al FMI, al Banc Mundial i al Banc Asiàtic de Desenvolupament. Lluny de seguir la demanda de la societat civil i cancel·lar el deute de Pakistan, aquestes institucions han anunciat nous crèdits per a la reconstrucció. Uns crèdits que, amb els seus respectius interessos, passaran a engrossir el pes del deute d’un país devastat.

Però, perquè esperem a que un país com Pakistan o Haití sigui devastat per un desastre “natural” per exigir la cancel·lació del seu deute? No seria hora de posar en marxa mecanismes per a abordar la problemàtica del deute extern de forma definitiva? Un mecanisme que auditi la il·legitimitat dels deutes a nivell internacional, de forma justa,  participativa i transparent, i que suposi la cancel·lació d’aquells deutes il·legítims o impagables, no és una utopia, sinó una qüestió de simple voluntat política. Igual que no és utòpic que, en situacions d’emergència com la que viu el Pakistán, l’ajuda sigui en forma de donacions i no de nous crèdits.

Lamentablement només cridem per la cancel·lació del deute i d’ajuda lliure d’interessos quan la mare naturalesa posa en evidència la vulnerabilitat extrema dels països del Sud. Ja va sent hora que busquem una solució definitiva al problema del deute extern.