Lliure comerç i neoliberalisme: els altres terratrèmols pels haitians

Autors:  Carles Soler, Veterinaris sense Fronteres, Tom Kucharz, Ecologistes en Acció, i Iolanda Fresnillo, Observatori del Deute en la Globalització. Aquest article ha estat publicat al setmanari La Directa (172 • 17 de febrer de 2010)

Reunió d’organitzacions pageses a Jacmel, Haití (Carles Soler, VSF)

El Govern espanyol ha expressat durant els darrers mesos en diferents escenaris el comprimís de la presidència espanyola de la Unió Europea (UE) d’avançar i arribar a acords comercials amb diferents regions llatinoamericanes. Ja al 2002, la UE va iniciar les negociacions per un “Acord de Partenariat Econòmic” (coneguts com EPA) amb els 15 països caribenys reunits a CARIFORUM, incloent Haití. Sis anys més tard, els països del CARIFORUM van signar l’acord de lliure comerç amb la UE, envoltats de mobilitzacions de la societat civil i intensos debats als parlaments caribenys. Haití és l’únic país que no ha ratificat l’acord. Tot i que el passat 10 de desembre el Govern de Preval va acabar signant amb la UE, la forta oposició de la societat civil haitiana ha aconseguit frenar la ratificació de l’acord en el Parlament.

¿Quién se queda las llaves de la caja? El Banco Mundial tras los fondos del clima (2 días)

Iolanda Fresnillo Sallan. Observatorio de la deuda en la Globalización[1].

Las negociaciones sobre como afrontar el Cambio Climático tienen múltiples aristas y recovecos. Una de las cuestiones que han hecho correr ya ríos de tinta es el baile de cifras sobre los fondos que serán necesarios para hacer frente al Cambio Climático, así como las discusiones sobre quién debe aportar esos recursos. Pero tras las demandas y promesas de recursos para adaptación y mitigación, se esconde también una encarnizada lucha para definir quién debe ser el que gestione los fondos del clima.  El Banco Mundial, a pesar de su pobre historia en la defensa del medioambiente, es en estos momentos una de las instituciones mejor posicionadas para hacerse con las llaves de la caja. ¿Qué implicaciones tiene poner al Banco Mundial al frente de las finanzas del Cambio Climático? ¿Existen candidatos alternativos?