Llueve sobre mojado

Créditos y políticas neoliberales para hacer frente a las inundaciones en Pakistán

Iolanda Fresnillo/ ODG

Artículo publicado en el semanario La Directa, 15 de septiembre de 2010

“En estos momentos el Estado de Pakistán no es capaz de hacer frente a las necesidades básicas de más de 20 millones de personas. Todavía menos puede hacer frente al pago de la deuda” afirma Abdul Khaliq, portavoz en Pakistán de la red internacional Comité por la Anulación de la Deuda del Tercero Mundo (CADTM). Tras las devastadoras inundaciones que el país sufre desde hace 8 semanas, Khaliq se ha unido a las múltiples voces que piden, no sólo más ayuda para Pakistán, sino la cancelación de su deuda externa.

Antes de las inundaciones la deuda externa de Pakistán era de 54 mil millones de dólares y el Gobierno dedicaba a pagar la deuda el triple de recursos de lo que destinaba a salud. Una deuda que se ha ido acumulando de forma paralela a la sucesión de gobiernos no democráticos, mantenidos en el poder en parte gracias a los créditos de gobiernos e instituciones financieras internacionales. Según el CADTM, el 80% de la deuda de Pakistán es deuda odiosa, es decir, una deuda acumulada por regímenes no democráticos, que no ha beneficiado a la población, con el conocimiento y consentimiento de los acreedores.

Plou sobre mullat

Crèdits i polítiques neoliberals per fer front a les inundacions a Pakistan

Iolanda Fresnillo/ ODG

Article publicat al setmanari La Directa, 15 de setembre de 2010

“En aquests moments l’Estat de Pakistan no és capaç de fer front a les necessitats bàsiques de més de 20 milions de persones. Encara menys pot fer front al pagament del deute” afirma Abdul Khaliq, portaveu al Pakistan de la xarxa internacional Comitè per l’Anulació del Deute del Tercer Món (CADTM). Després de les devastadores inundacions que el país pateix des de fa 8 setmanes, Khaliq s’ha unit a les múltiples veus que demanen, no només més ajuda per al Pakistan, sinó la cancel·lació del seu deute extern.

Abans de les inundacions el deute extern de Pakistan era de 54 mil milions de dòlars i el Govern dedicava a pagar el deute el triple de recursos del que destinava a salut. Un deute que s’ha anat acumulant de forma paral·lela a la successió de governs no democràtics, mantinguts al poder en part gràcies als crèdits de governs i institucions financeres internacionals. Segons el CADTM, el 80% del deute de Pakistan és deute odiós, és a dir, un deute acumulat per règims no democràtics, que no ha beneficiat a la població, amb el coneixement i consentiment dels creditors.

Ajudem al Pakistan. Cancel·lem el seu deute extern o li en generem més?

Article publicat a El Punt / Avui el 8 de setembre de 2010

Iolanda Fresnillo, Observatori del Deute en la Globalització

Prop de 20 milions de persones han estat afectades greument per la devastació causada per les inundacions al Pakistan. Més enllà del drama humà el país ha d’afrontar el repte de la reconstrucció física. Les infrastructures del país han quedat greument afectades. Set milions d’hectàrees de terra agrícola han quedat submergides. El Pakistan necessita urgentment l’ajuda internacional, però aquesta arriba lentament, per sota del que seria necessari i no sempre en la forma més adequada.

Las relaciones Unión Europea – América Latina: De la cumbre oficial a la cumbre de los pueblos.

“Somos socios globales ante desafíos globales”. Con estas palabras, José Luis Rodríguez Zapatero inauguraba a mediados del pasado mes de mayo el evento institucional más importante del semestre de presidencia española de la Unión Europea: la VI Cumbre UE-América Latina y Caribe, cuyos principales resultados fueron el impulso a las negociaciones con Mercosur para crear un mercado común y la firma de acuerdos comerciales con Colombia, Perú y Centroamérica. Al mismo tiempo, decenas de organizaciones sociales, políticas y sindicales europeas y latinoamericanas organizaron la Cumbre de los Pueblos Enlazando Alternativas IV, con el objetivo de reivindicar el “derecho a plantear alternativas al modelo neoliberal y a los tratados de libre comercio”. Así, esta cumbre alternativa también arrojó importantes, aunque bien diferentes, resultados: como dice la declaración final, se trata de “construir un diálogo político y social entre los pueblos” y “fortalecer y consolidar nuestras luchas frente al poder corporativo”.

(Des)arrollando al Sur

MERCHE VALLS, GEMMA TARAFA Y DANIEL GÓMEZ

Publico, 11 de Mayo de 2010

La esperada reforma de los principales mecanismos de supuesta ayuda al desarrollo –en la práctica, generadores de deuda–, que estos días se tramita en las Cortes Generales, todavía no garantiza suficientemente que los recursos públicos de la cooperación española puedan dejar de destinarse a proyectos o empresas que violen los derechos humanos (DDHH), corrompan o tengan un fuerte impacto sobre el medio ambiente. Asimismo, esta reforma incrementará aun más la deuda externa de los países empobrecidos al aumentar el porcentaje de créditos incluidos en la Ayuda Oficial al Desarrollo (AOD).

Es pot acabar amb el deute extern en 10 anys?

Mirant a una dècada de lluites per l’abolició del deute extern i la justícia global.

Iolanda Fresnillo, ODG. Article publicat al Setmanari La Directa (num 178)

El 12 de març de 2000 va estar marcat per moltes activistes d’aquest país per dos esdeveniments. Les eleccions generals, en les que el Partit Popular va assolir la majoria absoluta amb la que va governar, amb mà de ferro, els següents 4 anys, i la Consulta Social per l’Abolició del Deute extern, que es va celebrar paral·lelament i en la que va participar més d’un milió de persones. Els anys que van seguir aquells dos esdeveniments van estar marcats per algunes de les mobilitzacions més importants que hem viscut a l’Estat espanyol. Al llarg d’aquesta dècada moltes de les persones que van participar en aquella mobilització del 12 de març del 2000 han seguit lluitant contra el deute extern i per la justícia global. Però, que hem aconseguit després de tots aquests anys? Què ens queda per fer?

¿Y cómo está el mundo diez años después?

Dani Gómez-Olivé i Casas. Observatorio de la Deuda en la Globalización. 15 de marzo de 2010

(en català a continuació)

El pasado 12 de marzo se cumplieron diez años que más de un millón de personas del Estado español se pronunciaron a favor de la abolición de la Deuda Externa que el Estado español reclama a los países empobrecidos, en una Consulta Social, sin precedentes, que fue una experiencia con mayúsculas de democracia participativa. Diez años después el Gobierno español no sólo no ha abolido la deuda sino que continúa exigiendo su pago, a pesar de las evidencias de ilegitimidad de su origen.

Una dècada de lluites contra el Deute Extern i la Justícia Global, ha servit d’alguna cosa?

Iolanda Fresnillo i Sallan, Observatori del Deute en la Globalització. Març de 2010

El 12 de març de 2000 va estar marcat per dos esdeveniments. Les eleccions generals en les que el Partit Popular va assolir la majoria absoluta per governar, i la Consulta Social per l’Abolició del Deute extern que es va celebrar paral·lelament i en la que va participar més d’un milió de persones. Sí, ja han passat 10 anys. Una dècada en la que moltes de les persones que van participar en aquella mobilització han seguit lluitant contra el deute extern i per la justícia global. Però, que hem aconseguit després de tots aquests anys?